Durant la Jornada, conduïda per Pere Mas, tertulià de diferents programes televisius i col·laborador de diferents publicacions de premsa escrita, es va abordar, des d’una perspectiva global, els principals factors que poden contribuir a dinamització els centres urbans, tenint en compte els canvis a la societat i com afecten als estils de vida i de consum.

Cristina Escudé, presidenta de la Comissió de Comerç de la Cecot, i Miquel Sàmper, tinent d’Alcalde d’economia de l’Ajuntament de Terrassa, van inaugurar la Jornada. Tots dos van destacar la importància de defensar un model urbà que tingui en compte al comerç com a eix vertebrador per complementar tots els serveis de forma equilibrada.

Amadeu Aguado, regidor de Comerç de l’Ajuntament de Terrassa, va obrir el cicle de conferències i va detallar l’aplicació dels aspectes urbanístics i de mobilitat per a contribuir a la dinamització comercial.
La intervenció de Núria Beltran, directora de l’ESCODI, es va centrar en l’estratègia comercial basada en la diferenciació respecte allò que es troba a internet. El factor determinant és cercar la fórmula que permeti al client posar-li fàcil, fer-lo sentir bé i sorprendre’l.

Un altre aspecte que es va tractar àmpliament durant la Jornada, en aquest cas de la mà del Pere Xavier Sirvent, de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, és la transformació dels mercats tradicionals com a dinamitzadors dels centres urbans. Pere Xavier va detallar alguns factors que amenacen als mercats municipals i com les reformes han contribuït a fer-los més eficients ja que està demostrat que la proximitat funciona i que els mercats poden canviar la vida d’un barri. També va destacar que la gran assignatura que genera molta controvèrsia als mercats és l’ampliació dels horaris.

Víctor Puig, president del Consorci de Turisme del Vallès Occidental, va presentar la tasca per a la promoció del sector comercial des de l’àmbit del turisme que està duent a terme el Consorci, des de quatre àmbits, el turisme als petits municipis rurals, l’esportiu, l’accessible i el gastronòmic. Per aquest últim, va destacar la iniciativa de Tasta Vallès que té com a finalitat difondre el patrimoni gastronòmic que singularitza la comarca, i dotar de visibilitat als productors i elaboradors que hi ha al darrere.

Jaume Angerri, ex director general de Comerç, va moderar una taula rodona amb la participació d’entitats de diferents punts de la geografia espanyola, com ara Osca, amb Vicen Mateo i Ana Isabel Claver, Gasteiz, amb Patricia Garcia, i Madrid, amb Marta González, les quals van exposar el seu funcionament, així com les transformacions urbanístiques que han afavorit al sector comercial i turístic de la ciutat. En aquest sentit, Jan Paloma de Terrassa Centre, i integrant també de la taula, va fer un repàs històric del procés de transformació de la zona urbana en vies de vianants, com una aposta ferma de l’Ajuntament, i que va suposar un creixement dels comerços i la revalorització de fins a un 400% del valor dels immobles.

Mercè Clavel va realitzar una lectura exhaustiva de les 8 conclusions rellevants exposades pels propis ponents i membres de la Taula Rodona:

1. Hem de parlar de model de ciutat, no de model de comerç. La ciutat ha de ser planificada amb el consens de tots els protagonistes que integren la ciutat; ciutat compacta i estructurada. Per la seva planificació es necessita informació mapificada i acurada de l’oferta i la demanda. Aquesta cada cop presenta unes necessitats diferenciades que cal conèixer i estudiar.
2. A més, estem davant d’una revolució tecnològica i social. Per una banda, sorgeixen nous models d’estils de vida, noves estructures familiars i/o de llars que impliquen noves experiències de compra en funció del moment de compra dels clients. Aquestes han d’estar adaptades en entorns on line i/o off line, i per altra banda, pels retailers, pels comerciants, implica un nou repte; adaptar-se, si o si, a aquests nous entorns comercials.
3. No hem d’oblidar la valoració dels condicionants de l’entorn, mercat i competència en el moment de conceptualitzar els espais comercials i/o formats comercials existents i/o noves apertures amb posicionaments diferents i complementaris.
4. Ens hem de marcar com a objectiu d’èxit el treballar de forma conjunta tots els implicats en el projecte de ciutat (comerç, turisme, cultura, urbanisme, …) desenvolupant una estratègia compartida. Ser autocrítics, i en la mesura del possible ens hem de donar suport entre tots, consensuar projectes, evitant conflictes d’interessos, i integrar projectes de dinamització i promoció de ciutat i/o espai comercial.
5. En el moment de dissenyar infraestructures urbanístiques de ciutat hem de pensar en estructures que ajudin a la mobilitat, accessibilitat i comoditat de compra. És clau en la ciutat basada en el comerç i en el turisme, parlar d’urbanisme comercial, no d’urbanisme. Dissenyar nous plans urbanístics pensant amb el comerç urbà i a futur, sinó les conseqüències poden ser irremeiables.
6. Cada cop més els mercats municipals passen a ser locomotores d’espais comercials “de proximitat” d’atractivitat més enllà del propi municipi i/o barri. Aquests s’han d’adequar a la demanda actual. No hi ha una recepta única i vàlida per tots els mercats; sinó diferents conceptes segons el seu entorn i evolució del mateix. Cal estudiar el mix comercial pensant en el client actual i/o futur i amb els paradistes d’avui i de demà.
7. Cal una orientació ferma a client; tant en l’entorn on line (virtual) com off line (físic). Els clients són diferents, i la nostra vocació ha d’estar avesada cap a ells. Hem de ser capaços d’emocionar-los, d’empatitzar amb ells, tot creant “storetelling” en el nostre espai comercial.
8. I, finalment, cada cop es veu més clar i necessari que el comerç i el turisme han d’anar de la mà. Són sectors claus de dinamització de ciutats i/o pobles de les nostres contrades. Creant i dissenyant projectes transversals que ajudin a promocionar el territori, i establir models de gestió grupals per a treballar en equip tots els protagonistes integrants dels dos sectors; tant de l’àmbit públic com privat.

Com a reflexió de les conclusions val a dir que, tant els ponents com les persones convidades a participar a la taula rodona, van ressaltar la importància cabdal d’establir nexes de treball fluïts entre els empresaris del comerç i serveis i les administracions locals i/o autonòmiques, i és un moment clau de revolució i d’adaptació social que cal saber dirigir amb mires de futur.

Muntsa Vilalta, directora general de Comerç, va clausurar la Jornada i va posar de manifest l’estrès que pateix el sector comercial pels continus canvis al qual s’hi veu abocat, com ara la transformació tecnològica. També va fer referència a la tasca duta a terme per tirar endavant la llei catalana decomerç, que el Govern preveu que s’aprovi abans de finalitzar l’any per a iniciar el tràmit parlamentari al més aviat possible, i que fixa un màxim de 75 hores d’apertura setmanal, tres més que fins ara, i una nova regulació per a les Rebaixes. Vilalta va assegurar que la nova llei servirà per impulsar el nou model comercial de Catalunya.

A l’acabar la Jornada es va oferir a tots els assistents un tast de productes de proximitat de Tasta Vallès, per gentilesa del Consorci de Turisme del Vallès Occidental.