El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol contra la llei catalana de comerç, serveis i fires, i ha suspès de forma cautelar els articles de la norma impugnats. Els articles que l’executiu espanyol ha recorregut són diversos relacionats amb qüestions com els horaris comercials, l’ordenació del comerç interior o el règim lingüístic de l’activitat comercial i de serveis; es detallen a continuació:

Article 8. Exercici de l’activitat comercial i de la prestació de serveis

  1. Les persones que accedeixin a l’activitat comercial i a la prestació de serveis, àdhuc aquelles que ho facin en qualitat de treballadors assalariats, han de conèixer les condicions de l’exercici de l’activitat comercial i de la prestació de serveis a Catalunya i han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.

Article 20. Venda en rebaixes

  1. Les temporades habituals per a dur a terme la venda en rebaixes són l’hivern i l’estiu, en què tradicionalment es fa aquest tipus de venda amb finalitat extintiva. Anualment, abans del 30 de setembre, el consell assessor de la Generalitat en matèria de comerç ha de recomanar les dates d’inici i de finalització de les temporades de l’any següent, atenent, en cada moment, les demandes del sector comercial.

Article 36. Horari general

  1. No obstant el que estableix l’apartat 1, els establiments comercials de venda al públic de mercaderies poden establir l’horari comercial de llur activitat tenint en compte que:
  2. b) El nombre d’hores setmanals en què els establiments comercials poden romandre oberts és de setanta-cinc, com a màxim.

Article 37. Exclusions de l’horari comercial general

  1. Les limitacions que estableix l’article 36 no afecten els casos següents:
  2. j) Els establiments comercials, de venda personalitzada o en règim d’autoservei, els titulars dels quals siguin autònoms, microempreses o petites empreses, d’acord amb el criteri de classificació europeu, sempre que la superfície de venda no superi els 150 metres quadrats, i que tinguin una oferta orientada essencialment a productes de compra quotidiana d’alimentació.
  3. k) Els establiments comercials, de venda personalitzada o en règim d’autoservei els titulars dels quals siguin autònoms, microempreses o petites empreses, d’acord amb el criteri de classificació europeu, situats en municipis de menys de 5.000 habitants, sempre que la superfície de venda no superi els 150 metres quadrats, amb l’autorització prèvia del ple municipal i la comunicació de l’ajuntament al departament competent en matèria de comerç.
  4. Els establiments situats en municipis turístics i les botigues a l’abast han d’avançar l’horari de tancament a les vuit del vespre, com a màxim, els dies 24 i 31 de desembre, i han de romandre tancats els dies 1 de gener i 25 de desembre.

Article 38. Determinació dels municipis turístics

  1. La proposta a què fa referència l’apartat 2 es considera denegada si no s’adopta cap resolució expressa en el termini de tres mesos, a comptar de la presentació de la proposta.
  2. La condició de municipi turístic pot ésser prorrogada successivament per períodes de quatre anys mitjançant la presentació a la direcció general competent en matèria de comerç, abans que s’exhaureixi el termini de vigència, d’una nova proposta que fonamenti que continuen vigents els requisits que van determinar inicialment la qualificació de municipi turístic a l’efecte dels horaris comercials. Aquesta nova proposta es considera denegada si no s’adopta cap resolució expressa en el termini de tres mesos a comptar de la presentació.

Article 69. Prescripció de les infraccions i de les sancions

  1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de cinc anys; les greus, al cap de dos anys, i les lleus, al cap de divuit mesos.
  2. Les sancions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les greus, al cap de dos anys, i les lleus, al cap d’un any.
  3. Els terminis de prescripció s’han de computar d’acord amb la legislació general aplicable a les infraccions i a les sancions.

Article 72. Infraccions lleus

  1. Amb relació a l’exercici de l’activitat comercial i la prestació de serveis, són infraccions lleus:
  2. b) Incomplir les condicions i els requisits que estableix l’article 8 per a l’exercici de qualsevol activitat comercial o de prestació de serveis en l’àmbit territorial de Catalunya, sens perjudici d’altres tipus d’infraccions que estableixi la normativa sectorial específica.

Un dels articles que no s’ha vist afectat per aquesta suspensió és el que fa referència a l’aplicació d’horaris d’hivern i d’estiu. De manera que de l’1 d’octubre fins al 31 de maig l’horari comercial d’hivern estableix que els comerços han de tancar com a màxim a les 21h. Pel que fa a l’horari d’estiu, del juny al setembre, l’obligació de tancament és fins a les 22 h. Aquesta previsió legal respon a la voluntat d’afavorir la conciliació familiar i de contribuir a la reforma horària.